NI LA PLUJA ENS PARA!!!!!

Dissabte 29-11-'14

Ni l'Aurelian ni jo entenem pas del temps, i el Rossinyol molt menys. Tant si plou com si neva, les nostres trobades es mantenen oi que sí Aurelian? "Aurelian: Sí Patricia!!"

En el fons té la seva part divertida això d'haver de córrer perquè plou i l'aire se t'endú el paraigües, tot i que la conseqüència d'això sigui arribar ben xoooops!!!!!!!!

Això sí, ja que la pluja ens fa ser a casa cal fer coses productives, que el Rossinyol no és només esbarjo, si no que també com a mentors em d'ensenyar els nostres nens que l'esforç i la dedicació als estudis al final dóna fruits i et fa arribar lluny. Per això em dedicat part de la nostra a l'assignatura que més mals de cap provoca a l'Aurelian: L'ANGLÈS!!!!

Som realistes i pengem totes dues fotos, ja que ningú sabent com som es creuria pas que fariem els deures sense fer una mica el burro jajajajaja

D'avui em quedo amb que tot i que el temps no acompanyi és una sort poder tenir-te a casa i així fer el nostre blog junts i també amb les teves tendres paraules pel camí: "Encara que et facis vella, t'estimaré igual. Ets la meva mentora, no puc oblidar-te"

ENS VEIEM DIMECRES :)

LA NOSTRA PRIMERA TROBADA

Diumenge 23-11-'14

L'Aurelian estava dels nervis esperant que arribés, tant que només arribar gairebé no he pogut dir "hola" que ja em tenia agafada de la mà preguntant-me "I..Patricia ja saps on anirem?" jajajaja

El primer ha estat passar per casa meva, la meva germana no podia estar-se de conèixer l'Aurelian i ell també semblava il·lusionat de veure on vivia. Tot li cridava l'atenció, i de sobte em diu "Estic flipat, tu has pintat el quadres de la casa, es que hi posa el teu nom...".

Després d'això he decidit portar-lo a la Dona Marinera, explicar-li una mica la història i estar tranquils xerrant veient el mar. Un cop més m'ha tornat a fer riure amb els comentaris inesperats: "Patricia, sí que hi ha gent enamorada a Lloret no? Això està ple de candaus amb noms de parelles!!!"

Pels que vau poder veure l'Aurelian el dia de la festa ja sabeu com és, per la resta us ho dic jo, no és capaç de parar quiet ni un sol moment, així que ens hem fet un fart de caminar amunt i avall explicant-nos mil coses i també hem estat jugant al parc.

Del dia d'avui em quedo amb els nostres secrets de germans i amb la promesa de que això que hem començat no s'acaba amb el Rossinyol.

El meu petit Aurelian ♥

No es pot expressar amb paraules la connexió que vaig sentir amb aquest nen des del primer moment que el vaig veure als videos, "amor a primera vista" vaig dir a la Cassandra i la Jessica, i crec que cap altra forma de dir-ho hagués estat més encertada.

Sé perfectament que no sóc pas el que esperaves, era lògic que un nen volgués un noi, però no paro de pensar en com m'has mirat baixant les escales i has somrigut després d'haver-te dit la Jessica que erem tots dos iguals, molt actius i riallers.

Em quedo amb tres coses d'avui, amb les abraçades, el teu riure i  les immenses ganes que tenim tots dos de que sigui ja diumenge per tornar-nos a veure.

No cal dir res més, la foto parla per si sola. SOM IGUALS